Opinióportada

L’ESPERIT DE SERVEI

L’IDEAL DE SERVIR I DE SER ÚTIL S’OPOSA A TOT EGOTISME O MIRA EGOISTA. NOMÉS TÉ UN GRAN COR AQUELL QUE ESCAMPA UN AMPLE EFECTE SOBRE EL MÓN

El desig de distingir-se és un dels principis més radicals de la nostra naturalesa, fins i tot ho he copsat en moments que haurien de ser de màxima humilitat, com ara quan s’està pregant.
Aquestes persones no tracten d’evitar-ho, ni poden, que se’ls reconegui com un dels millors que ho fa. És una passió subtil més forta en el període mitjà de la vida. I figura entre l’afició al plaer que assetja a la joventut i l’afany de lucre que acompanya la vellesa.
Però l’ideal de servir i de ser útil s’oposa a tot egotisme o mira egoista. Només té un gran cor aquell que escampa un ample afecte sobre el món, i sols és de potent mentalitat aquell que commou el món amb un pensament pur.
El nostre diví Senyor ens donà la clau de la grandesa quan ens digué que ell no vingué a realitzar una tasca aliena, sinó a seguir un ministeri propi. I tal com ell inspirà ha de ser el nostre servei d’amor, ja que només d’una font així poden fluir uns actes útils, sorprenents i eficaços com els d’amor i de servei, que són inseparables i que exigeixen abnegació i una renúncia a idolatrar el propi jo.
Continuar servint dia a dia, enmig del menyspreu, l’oposició, els retrets o la discriminació, significa que ens governa una llei més alta que el desig d’aconseguir l’aplaudiment dels altres. A menys que aprenguem a ajudar als nostres veïns amb un esperit d’amor, mai ens sobreposarem a les males tendències que ens aboquen constantment a la mediocritat.
La persona que posa el cor en el servei no pot donar cabuda a l’egoisme. Cada minut d’ajuda conscient ens permet mantenir controlat el nostre ego i el sotmet a una voluntat més justa.
El servei amb afecte corregeix també els desitjos irregulars. Ens allunya de no convertir-nos en el centre de nosaltres mateixos i a fer de Déu l’objecte i l’àrbitre dels nostres desitjos.
L’anhel suprem del Dissenyador Intel·ligent ha gravat en tots els treballs la llei del servei expressat amb simpatia: A les boires del cel se’ls ha ordenat la prestació de la pluja, als rierols que morin contents fins vessar-se en el mar, a les muntanyes que siguin com les mans i als grans ports que agafin i distribueixin la humitat vers totes les planes. Ni una gota d’aigua té vida egoista, ni una ràfega de vent deixa de complir la seva missió.
Allò que el Creador ha imposat a la natura ens cal imposar-nos nosaltres en bona voluntat. Els núvols, l’aigua, les muntanyes i fins i tot la terra es consumeixen per donar vida a la llavor i semblen aixecar-se per reprendre a les persones que es neguen a servir als seus semblants.
Fent el bé tot millora a l’univers.
El millor servei al proïsme es el més alt que podem prestar-nos a nosaltres mateixos. I la millor manera de progressar en la gràcia consisteix en procurar ser útil.
La roda del molí deixarà de moure’s sense l’aigua que la impulsa; el tren més ràpid s’aturarà si no li arriba l’energia, i la caritat d’aquest món serà pura rutina professional sense el poder de l’amor, quan s’oblida allò que digué Jesucrist:

“Ningú no pot tenir un amor més gran que el que dóna la vida pels seus amics”

Joan 15,13

Previous post

L’ORIGEN DE L’UNIVERS

Next post

Novetats musicals

R. Velert Chisbert

R. Velert Chisbert

Escriptor i professor de teologia

No Comment

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>