L’estudi del fet religiós ens posa de manifest que, en les etapes anteriors a la modernitat, l’església ostentava el monopoli de les cosmovisions i dels valors morals. Déu, els ensenyaments i els preceptes de l’església eren el referent per a la pràctica totalitat de la població.
Amb l’arribada de la modernitat i el nou paper que assoleix la raó, comença a prendre cos el pensament que l’Univers, cada cop més i millor conegut, pot ser explicat des de les lleis físiques sense necessitat de recórrer a explicacions sobrenaturals i a l’existència de Déu.
D’altra banda, l’empirisme assenyala que tan sols és possible conèixer allò que és
accessible als sentits o als mètodes de la recerca científica. Tot allò que no es pot
verificar, per aquest doble camí, no existeix. Es nega, doncs, tota realitat no material i, si és que existeix, queda fora de tota possibilitat de recerca i explicació.
Amb tot això, la idea de Déu trontolla i els anomenats mestres de la sospita contribueixen a l’increment de l’agnosticisme i de l’ateisme. Per a L. Feuerbach, l’ésser humà és el que veritablement és important i Déu no és més que una projecció dels anhels humans. Per a K. Marx, el fonamental és l’economia i Déu no és res més que una il·lusió i la religió, l’opi del poble. S. Freud assenyala la significació de l’inconscient i entén que la religió manifesta la immaduresa psíquica de la persona que necessita la figura protectora de Déu per sentir-se segur.

“NOMÉS HEM AVANÇAT DES D’UN PUNT DE VISTA TECNOLÒGIC”

I així arribem al concepte de la mort de Déu en F. Nietzsche que propiciarà l’aparició del superhome que, trencant amb els valors tradicionals, deixarà enrere totes les alienacions religioses i assolirà la veritable llibertat.
Amb l’arribada, doncs, de la modernitat, el predomini de la raó, el mètode científic, la industrialització, la societat del coneixement, l’afirmació dels drets humans… Déu esdevé innecessari i les pràctiques religioses tradicionals entren en crisi.
Certament, la racionalització, l’empirisme, el mètode científic… han permès descobrir lleis universals que han fet possible grans avenços en tots els camps: astronomia, paleontologia, medicina, indústria, comunicacions… però ens hem quedat amb un reduccionisme o simplificació de la realitat ja que no tot pot explicar-se amb lleis físiques o fórmules matemàtiques. Continuen existint les anomenades preguntes últimes (per què hi ha un món?, per què vivim?, d’on venim?, qui som?, per què estem al món?, on anem?) i els problemes no resolts (el perquè del mal, el patiment de les víctimes…) que interpel·len com sempre. Hem avançat extraordinàriament des d’un punt de vista tecnològic; però el progrés moral no marxa a la mateixa velocitat. L’ésser humà s’ha convertit en mercaderia, en recurs, en objecte de càlcul, d’explotació i de domini. Hem descobert l’engany que la raó, la tècnica, el progrés… resoldrien tots els nostres problemes i ens conduirien a un estat de felicitat i benestar. La situació de crisi que estem patint, amb les seves nefastes conseqüències sobre els més febles, n’és un bon exemple. És cert que el progrés tècnic, científic i econòmic ha millorat la qualitat de vida de milions de persones arreu del món; però també ha condemnat bona part de la població a la pobresa més desesperant per obra i gràcia del capitalisme neoliberal o d’allò que anomenem els mercats.
Però l’ésser humà no es resigna a ser un simple recurs de l’engranatge productiu. La crítica que en el passat va dirigir a la religió, ara la dirigeix, a més a més, contra els models econòmics o el sistema (moviment dels indignats, plataformes contra els desnonaments, manifestacions contra les retallades…). Paradoxalment, en aquest context complex, assistim a un ressorgir de l’espiritualitat que es mou en els marges de la religiositat tradicional i també fora d’ella, tot donant lloc al que ja s’anomena espiritualitat laica.

“No ens designem a ser un simple recurs de l’engranatge Productiu”

D’altra banda, les vinculacions religioses estan més determinades per les preferències individuals (emocionals, estètiques…) que per la tradició dogmàtica o confessional. La religió a la carta comença a ser una opció per a molts. El transvasament de creients entre comunitats n’és un exemple.
Com en altres aspectes, el dinamisme de la realitat ens sorprèn amb el pas canviat i triguem a reaccionar. En moltes esglésies, quan es dóna la reacció, aquesta no és altra que el radicalisme i el manteniment de posicions, tant teològiques com eclesiològiques, ancorades en el passat. Reacció que acaba produint noves desafeccions.
L’església haurà d’aprendre a interpretar els signes del temps en els quals ha de desenvolupar la seva missió. Viure en un temps històric més orientat a l’espiritualitat que a la pràctica religiosa tradicional planteja la necessitat de reflexionar sobre l’evangelització i la pastoral.
Les postures rígides en qüestions més culturals que explicatives d’una opció creient, els èmfasis estructurals, els models heretats… hauran de ser substituïts per formes més àgils, pròpies de la llibertat cristiana. El pensament unificador, en doctrines i pràctiques, haurà de donar lloc al reconeixement de la diversitat que va caracteritzar l’església en els seus orígens i el protestantisme de manera especial. Les nostres fronteres sociològiques hauran de ser més poroses i obertes a les diferències amb les quals convivim.
I tot això, sense perdre la pròpia identitat. La manca de referents acostuma a conduir a actituds acrítiques i a l’acceptació de nous relats, malgrat no siguin raonables ni fonamentats en les nostres arrels reformades.
En aquest context de transformació d’allò religiós i de transvasament, resultat del desencant dels models tradicionals, la manca de credibilitat d’algunes exegesis o la fascinació per les coses noves, es fa imprescindible emfatitzar allò que és substancial a la nostra pròpia espiritualitat, individual i comunitària, el seguiment al Mestre de Natzaret.

Previous post

Humor juny 2014

Next post

La festa inventada

Jaume Triginé

Jaume Triginé

Psicòleg

No Comment

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>