Déu el salvà dues vegades. Primer de l’atac a les Torres Bessones i després de la droga

David Ricca era un expert en el moviment de la Borsa de Valors. Tot semblava que li anava prou bé. L’11 de setembre del 2001 arribà puntualment a les 8 del matí al seu treball a les oficines de Morgan Stanley, ubicada al pis 73 de les famoses Torres Bessones, en el cor de Manhattan, a Nova York.

“Estàvem llegint el moviment de la borsa de valors. De cop i volta vaig sentir un fort soroll, els llums es van apagar i tornar a encendre. Vaig pensar que es tractava de l’aire condicionat o una cosa semblant. Al cap d’un minut, un company que treballava a l’oficina del costat, on les finestres donaven a la Torre I, va venir cridant que sortíssim ràpidament.” Davant aquells crits, David mirà vers l’altra finestra i veié molts papers volant des de dalt, però altres vegades havia hagut de baixar a causa d’alguna alarma.

Mentre baixàvem algú va dir: “Un avió ha impactat a l’altra torre i pensem que deu ser una avioneta que hi ha xocat”. Ens trobàvem en els pisos trenta quan impactà el segon avió. Vam sentir el soroll més fort de la vida, l’edifici va tremolar i tots vam caure per terra. La torre oscil·lava i feia un soroll infernal.

davidd1EL CLAM A DÉU
David coneixia sobre Déu, però la seva vida no estava afirmada amb cap fe cristiana sòlida. “Tots teníem molt de pànic i ploràvem. Vaig pensar que anava a morir i vaig clamar a Déu que em deixés veure els meus pares una altra vegada. ‘No em deixis morir aquí dins’, vaig clamà mentre aterrit continuava baixant els 30 pisos que faltaven”. Els seus pares sí que eren creients.

“En arribar al carrer, vam veure la tragèdia que tenia lloc davant els seus ulls. Semblava que hi havia hagut una guerra. Mentre ho observàvem podíem sentir el soroll dels cossos de les persones que queien des de les finestres. Vaig trobar un amic meu i ploraren abraçats, mentre marxàvem de la plaça. Quan érem a uns 300 metres, el nostre edifici s’ensorrà. Molt espantats arribàrem al pont de Brooklyn i després fins a casa del meu amic. No hi havia comunicacions fora de Manhattan, però finalment vaig poder comunicar amb el meu germà.”

“Vaig començar a prendre cocaïna i vaig perdre la feina”

LA SÍNDROME POST TRAUMÀTICA
Podem imaginar la desesperació de la família durant tot el dia, fins que vam poder escoltar la veu del seu fill.
Posteriorment va haver de rebre tractament prolongat durant 5 anys. Sentia pànic de qualsevol soroll. Tot i així, va poder treballar en una nova oficina de la mateixa empresa. Guanyava diners, però semblava que vivia com si estigués absent. Recorda que per no quedar atrapat pel terror va començar a veure i després a prendre drogues. Els pares es preguntaven què havia passat amb el fill que ells coneixien.

Al cap de 5 anys de tractament psicològic i del seu ritme de vida, David començà a pensar què estava fent. Un dia va arribar completament borratxo a casa dels pares i diu que encara no recorda perquè hi anà. “Quan em vaig despertà, la mare estava plorant i pregant com mai ho havia escoltat. Deia a Déu: ‘Si us plau ajuda el meu fill’. Això m’impactà tant que li vaig dir: ‘Mare, necessito ajuda, ves a buscar algú que m’ajudi’.”

DÉU L’ESPERAVA A TEEN CHALLENGE
Buscant programes de rehabilitació, els seus pares vam trobar l’entitat Teen Challenge -un programa cristià de rehabilitació fundat per David Wilkerson- i hi acudiren. “Em van acceptar i vaig renunciar al meu treball. Els companys em digueren que estava boig, si considerava que jo tenia una cartera de 300 clients i una borsa de valors que sumava més de 70 milions de dòlars.”

L’experiència en el centre Teen Challenge a New Jersey no va ser fàcil. “Els dos primers mesos foren molt difícils per a mi, plorava molt, no sabia que em passava, però tres o quatre mesos després vaig clamà a Déu, demanant-li que em retornés l’alegria. Allà vaig començà a riure amb els nous amics.”

“Durant la primera etapa, cada vegada que tenia el desig de deixar el programa em deia a mi mateix: ‘He vingut aquí i ho haig d’acabar’. Em vaig graduà als 15 mesos i vaig començar a preguntar-me què havia de fer. Vaig decidir estudiar, ingressant per fer un Màster en Psicologia, ja que volia comprendre què m’havia passat. Tot i que no he pogut acabar l’estudi, ja que necessitava treballar. Però tinc la intenció de retornar-hi aviat.”

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Més tard David Ricca ingressà a la cadena CBS a Manhattan, però seguint en contacte amb Teen Challenge, especialment amb el pastor Rodney Hart, director de la regió de Nova Anglaterra (que involucra 7 estats, amb 14 centres de rehabilitació) i Puerto Rico. Hi feia alguns treballs per al ministeri, sempre com a voluntari en l’àrea de Relacions Públiques i Mitjans de Comunicació, però seguia pensant què havia de fer, ja que volia tenir una vida amb un propòsit.

Finalment va rebre una bona oferta de treball en una companyia de finances i arribà el moment de la decisió. “I em vaig dir: treballaré per diners i no seré feliç, i tornaré a la vida d’abans”. Així que buscà el consell del pastor Hart, que li va fer una oferta de treball.

davidd3UNA VIDA AMB PROPÒSIT
Avui David Ricca és un home ple de projectes. Fa set anys es graduà a Teen Challenge i li agrada estar en contacte amb els que fan el programa. Diu: “M’agrada animar-los, ajudar-los que no abandonin l’etapa de rehabilitació. Tots tenim estrès i jo per superar-ho em mantinc en comunió amb Déu, amb els germans i amb els pastors. Encara els sorolls forts em sobresalten una mica, però sóc feliç i puc riure novament.”

La seva feina principal és aconseguir la presència de Teen Chalenge a les Xarxes Socials i els mitjans tradicionals. Molta gent no ho coneix i els caldrà usar els serveix públics per anunciar institucions com aquesta.

Ara sí que és una nova etapa en la seva vida, amb el propòsit ple de servir Déu. És tot un exemple.

Previous post

JOSUÈ FERRER explica per què deixà de ser ateu

Next post

L’“ESGLÉSIA”=L’ASSEMBLEA DELS CREIENTS

PresEvan

PresEvan

No Comment

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>